Té aquesta senda cor?
Si el té, la senda és bona.
Si no, no serveix per a res.
Els Ensenyaments de Don Juan – Carlos Castaneda.
Parafrasejant a Castaneda em pregunto: tindrà aquest escrit cor? I poso tota la meva intenció perquè les meves paraules sorgeixin des del meu cor i connectin amb el teu.
Quina importància té el cor en la teva vida? Quina és la teva relació amb el teu cor en el teu dia a dia? El sents bategar? Portes la teva mà al teu pit? Pensa que quan dius “jo” fas justament aquest gest: t’assenyales el centre del pit, tocant-te el cor. No assenyales el teu cap o el teu abdomen. T’identifiques amb el teu cor: el teu cor ets tu.
Què podem aprendre de com funciona el nostre cor físic? Potser si escoltem el so del seu bategar podríem comprendre la importància del ritme en la nostra vida. Aquest pot ser el primer pas per a aprendre a respectar els nostres propis ritmes, com una manera de tractar-nos més amorosament, cuidant-nos enlloc d’imposar-nos ritmes que acaben estressant-nos i cremant-nos.
Si visualitzem la seva sístole – diàstole, el seu moviment de contracció i retorn a la seva grandària expandint-se, entendríem la importància d’integrar els oposats com a manera de mantenir un equilibri i li donaríem valor per estar al servei de tot el nostre organisme perquè la nostra sang, la vida mateixa, flueixi.
Respectar el nostre ritme, integrar oposats, servir, fluir… Honrem aquestes accions en la nostra vida diàriament?
Ens costa viure connectats al nostre cor en un món que privilegia la conveniència. És important destriar quan el nostre fer està regit per a obtenir alguna cosa. Això és un fer especulador. Una cosa molt diferent és fer quelcom perquè ens produeix goig o felicitat. Això és descobrir l’energia del cor.
Sembla que haguéssim perdut la capacitat d’estimar, d’animar-nos a donar sense pensar a treure profit, sense esperar rebre alguna cosa a canvi. La funció veritable del cor és donar, lliurar, compartir, reconèixer a una altra persona com un igual a mi i comprendre que no hi ha benestar propi sense benestar dels altres. En síntesi: el verb del cor és “estimar”.
Necessitem desenvolupar molt més aquesta consciència de viure des del cor, de sentir un amor per la humanitat, un amor inclusiu, sense judicis ni dubtes, solidari, compassiu. I començar per voler-nos bé a nosaltres mateixes perquè: quina qualitat d’amor podem donar a un altre ésser humà si no hem après primer a estimar-nos a nosaltres mateixes?
Hi ha els qui comparen el nostre cor amb un diamant que ha caigut al fang. En el nostre viure desconnectats, ignorant la presència d’aquesta joia dins nostre, aquest fang es densifica i cobreix la lluentor de la nostra essència. Afortunadament aquesta essència és inalterable. La nostra tasca com a éssers humans és treure aquest fang i permetre que el nostre diamant brilli i irradiï la seva llum.
Quins són els petits gestos que ens poden acostar al nostre cor, a la nostra essència? Hi ha un lloc profund en el nostre interior on la unió i la connexió amb el tot existeix. El nostre cor és el nostre nucli, la font que ens connecta amb el cor de totes les coses i de tots els éssers. També amb la nostra Mare Terra de la qual estem tan allunyades. Lamentablement hem oblidat el viure connectats al nostre cor.
Recordar-ho és un primer pas. Recordar etimològicament té la mateixa arrel llatina “cor”, que significa també cor. Sumant al prefix “re” és un “tornar a passar pel cor”. Existeix una relació entre la memòria i el cor. En altres idiomes és més evident. En francès «aprendre de memòria» es diu “apprendre par coeur” i en anglès “to learn by heart”. Hi ha un altre terme que comparteix la mateixa arrel: “coratge”.
Em convido i et convido a tenir el coratge de recordar qui som quan vivim connectats al nostre cor, practicant l’escolta amorosa i la parla atenta.
Un cor valent és aquell que no tem obrir-se al món. Quan deixem anar les nostres armadures i ens expressem honestament, la nostra vulnerabilitat es converteix en força. Despertem la nostra valentia interior i generem confiança en les nostres relacions, sembrem amor i compassió en el nostre món.
Em convido i et convido a abraçar el que ÉS, de cor. A viure “corazonando” com proposem en el nostre llibre “la corazón o el arte de poner orden sin dar órdenes”.
Em convido i et convido a obrir el nostre cor abans de tancar definitivament els nostres ulls.
Cordialment,
Roxana Cabut
Roxana és Creativa, Aprenent de la vida i Docent.
També és Professora en Lletres i Terapeuta Corporal.
Ha co-escrit amb en Raed El Younsi el llibre “la corazón o el arte de poner orden sin dar órdenes”.
