En realitat no es tracta de posar límits, perquè els límits ja hi són. El que passa és que de vegades tenim dificultat de veure’ls, acceptar-los, respectar-los o fins i tot rebaixar-los. Moltes vegades escoltem parlar de límits quan la dificultat és no saber mantenir-los, però és igual de difícil per a una relació si hi ha massa límits, o si aquests límits són molt rígids. Quina és la teva experiència amb els límits?
Si pensem en una cèl·lula, el límit seria la membrana. Aquesta membrana és permeable i per això la cèl·lula està en contacte constant amb el seu entorn, rebent el que li serveix, expulsant allò que no li serveix. D’aquesta manera, també les cèl·lules es poden organitzar i col·laborar, cadascuna mantenint el seu lloc, la seva membrana i alhora trobant punts d´unió amb l´altra.
El límit és el guardià de la nostra relació
Entrar en contacte amb un altre ésser és complex. Es tracta d’equilibrar tot un seguit de factors que estan en constant flux: les emocions, els desitjos, els hàbits i necessitats de les persones implicades en la relació.
Els límits ens permeten regular aquest procés de relacionar-nos, d’equilibrar-nos. Si els límits desapareixen, si són massa sòlids, es complica mantenir aquest equilibri. Quan no hi ha límits el que sol passar és que apareixen exigències, culpabilitat, ressentiment, manipulació, xantatge, càstig i control. Quan hi ha massa límits apareix la incomprensió, la fredor, la distància i la solitud.
Límits i hàbits
Com tots els organismes, aprenem a relacionar-nos amb el nostre entorn en funció de les experiències que hi tenim. I a partir d’aquestes experiències desenvolupem hàbits, que de vegades confonem i anomenem “la meva manera de ser”. Un hàbit no representa allò que sóc sinó allò que he après a ser.
Si les nostres experiències relacionals han estat basades en l’empatia, el respecte, la consideració i la col·laboració, és probable que hàgim desenvolupat l’hàbit de mantenir els nostres límits flexibles, que sapiguem quan cal distanciar-se i quan acostar-se. Podem estar en una relació fluida amb els límits i
adaptar-nos a les circumstàncies. Quan necessitem espai, ho podem prendre d’una manera tranquil·la i lliure de culpabilitat. Quan ens apropem ho podem fer sense por i amb entrega.
Quan hem tingut relacions basades en la indiferència, la manipulació, el càstig, la imposició, l’exigència i la desconfiança, és molt probable que haguem desenvolupat certs hàbits amb respecte als límits.
Els hàbits parlen
Els hàbits amb els que tendim a fer-nos càrrec dels altres, a controlar, a sentir-nos culpables, a no expressar-nos amb autenticitat, ens parlen potser d’experiències on la nostra individualitat no ha estat reconeguda, celebrada i no hem experimentat processos sans de negociació i col·laboració.
Als hàbits que tendeixen a no voler dependre de l’altre, a mantenir la distància a no entrar en profunditat, potser hi trobem pistes d’experiències doloroses de no poder comptar amb els altres, de sentir-nos incompresos, sols, d’haver d’apanyar-nos o protegir-nos d’una invasió.
Relacionar-nos des de la llibertat
És possible arribar a curar les experiències que han originat aquests hàbits i tornar a recuperar la nostra capacitat de viure amb espontaneïtat i llibertat. Podem aprendre a recuperar la confiança en nosaltres, a desenvolupar la capacitat de dir “no” sense sentir-nos culpables o de dir “si” sense tenir por que ens envairan.
Es tracta d´un procés d´autoconeixement i sanació, on podrem no només entendre el que va passar, sinó oferir-nos l’experiència de processar-ho i guarir-ho a nivell emocional i fisiològic. Els hàbits no es canvien d’un dia per l’altre, no es pot forçar canvi amb idees i conceptes, necessitem poder reestablir la nostra membrana a través d’experiències reiterades de seguretat, col·laboració i empatia. Necessitem aprendre coses que no vam poder aprendre com la capacitat d’expressar-nos clarament, de negociar, de rebre un “no” sense alterar-nos, de gestionar les nostres emocions i per tant saber acompanyar les emocions de les altres persones.
És un camí, ple d’imprevistos, corbes, retrocessos, pujades i baixades i alhora un camí que ens permet créixer i arribar a ser lliures.
Tatiana Sibilia és formadora certificada de Comunicació NoViolenta i facilitadora de Integració Relacional. Ofereix formació, acompanyament individual per a aprendre a practicar la Integració Relacional en el dia a dia. És autora del llibre “Integración Relacional: un camino para la transformación individual y colectiva”, disponible al seu web i a simple.cat. També es activista climàtica i impulsora del projecte Mapas para el Colapso.
